Amb motiu del naixement del poeta Gabriel Celaya (Hernani, 1911) i del recent de Miguel Hernández (Oriola, 1910), s’ha organitzat aquest Seminari Interuniversitari en homenatge als dos poetes més significatius de la Generació del 36 i de la poesia social espanyola.

Aquest Seminari ha tingut diversos escenaris en les diverses universitats de la zona. De tal forma, el passat 10 de novembre va començar en la Universitat d’Alacant. Posteriorment, el cicle de *confererncias es va traslladar el dimarts 15 a la Universitat Miguel Hernández, on el professor de Literatura José Luis *Ferris *dió una conferència sota el títol “La Generació del 36, una generació truncada”. Al costat de Ferris, va estar el president de l’Associació d’Amics de Miguel Hernández i director de la Càtedra que porta el nom del poeta *orionalo, que es va encarregar de la ponència Hernández i Celaya, dos poetes i una mateixa veu”

Tant per a Miguel Hernández com para Gabriel Celaya, la poesia és un instrument per a la defensa de les causes justes donant so als quals no tenen veu. Així, per a Celaya “la poesia és un arma carregada de futur” mentre que para Hernández “en la guerra esgrimia la poesia com un arma”.